L'ús gratuït d'una plaça d'aparcament es pot consolidar com a dret adquirit (condició més beneficiosa) si concorren dos elements: la voluntat inequívoca de l'empresa de concedir el benefici i la seva vocació de permanència. Un cop consolidat el dret, la retirada unilateral equival a una modificació substancial de les condicions de treball (MSCT). Per tant, al marge de si el seu origen és un conveni col·lectiu, un acord o una mera concessió tàcita, l'empresa que vulgui retirar el benefici consolidat ha de seguir la tramitació de la modificació substancial de les condicions de treball.

Però no tot ús d'aparcament genera un dret adquirit. La clau està en si la concessió original recull alguna reserva de revocabilitat:

• Si l'empresa va comunicar en el seu moment que l'ús de la plaça no estava garantit, aquest origen debilita la consolidació com a condició més beneficiosa.

• Sí, en canvi, si la plaça va ser assignada nominalment i mantinguda durant anys sense cap reserva, el risc de condició més beneficiosa consolidada és elevat.

A més, el caràcter salarial de la plaça depèn del moment en què es pot utilitzar. Si la plaça es pot fer servir fora de l'horari laboral, els tribunals la consideren salari en espècie, mentre que, si l'ús queda restringit a l'horari de treball i no és transferible, no té naturalesa salarial. Quan la plaça té naturalesa salarial, la seva retirada afecta directament a la quantitat retributiva i reforça la necessitat de seguir un procediment de modificació substancial (ET, art. 41).